Mr. MET
defak
Cada dia, en arribar al Museu, hi ha algú que em dóna la benvinguda. El tinc tant vist que és la imatge que segurament mé recordaré d’aquests mesos. L’he batejat com Mr. MET, un nom una mica fàcil ja ho sé, però ha sortit així.
Al matí, amb gent amunt i avall que m’el distreu, li dic bon dia de passada. És al vespre, amb les galeries buides i entre penombres que el tinc només per a mi…

Escrit a d'Art |
1 Comment »




December 27th, 2006 at 2:43 pm
My dear
Quina sort que té aquest Hermes (?) de veure’t cada dia i cada nit!
I tu, de tenir-lo només per tu, je je, que el xaval apunta maneres…
Ja tinc ganes de veure’t, encara que t’hagi de compartir amb mil coses més cada cop que vens ;) Què tal has passat aquests dies?
Jo bé, molt relaxadeta, que ja tocava.
T’estimo molt
Luci