Teniu raó, per primera vegada des de la “fundació” d’aquest blog, he deixat passar més de cinc dies sense actualitzar-lo. Perdoneu, però és què estic aclaparat. El tòpic diu que les primeres vegades són especials (i complicades), i us puc garantir què, com a mínim pel que fà al muntatge de macro exposicions, la saviesa popular té tota la raó.

Estem en plena “instal·lació” del show, i no us podeu fer ni la més mínima idea del merder, amb perdó, que s’organitza. És impossible d’explicar, i la llàstima és que és del tot impossible fer cap foto del sancta sanctorum que ens té a tots bojos.

Ara mateix tenim 295 crates (com les de l’esquerra però de colors) desperdigades pels 1.100 m2 de superfície que sumen les 11 sales d’exposició.

Al final sembla que no baixarem de 360 objectes exposats entre pintures, escultures, relleus, dibuixos, revistes, taules, cadires, sofàs, portes, paravents, lámpares, joies, gerros, vestits, plànols i maquetes. La xifra cada dia canvia però no em pregunteu per què; si de cas, amb els què acabareu venint, podem caminar per les galeries i anar-los comptant un a un per saber-ho del cert.

A tot això li hem de sumar un exèrcit de curators, interns, conservadors, restauradors, tècnics, riggers, lampistes, fusters, couriers, curiosos, jefes, segurates i inútils a parts iguals per acabar de fer-la grossa…

Però no em malinerpreteu! No em queixo gens! M’ho estic passant de conya i estic aprenent el què no està escrit. Malaurdament, i més després de què algú em recomanés prudència a l’hora de deixar coses per escrit, no us puc explicar massa detalls. Aquests els deixo pels sopars que ja tenim pendents.