Si hem de jutjar el futur èxit de Barcelona and Modernity pel nombre de periodistes que ahir van atendre la roda de premsa, aquest està més que assegurat. Tot i que el plat fort és avui dimarts, amb la inauguració ofcial, ahir uns quants afortunats ja varen poder fer un tastet de la famosa expo.

La tònica general de les crítiques és molt positiva tot i què la majoria de mitjans han fet molt poc esforç per sortir-se de la nota de premsa d’Europa Press o del comunicat/explicació “oficial” que va proporcionar el MET. A veure si algú s’anima a gratar una mica!

No cal que em pregunteu més: sí, vaig veure al conseller, l’alcalde, la Mayol, el Portabella. I sí, vaig parlar amb tots ells què era el què tocava. També em va entrevistar premsa, ràdio i tele, així què no patiu, vàrem fer un completo.

Em reservo un post, que no sé si acabaré fent, sobre algú (molt guapo) que va confondre la gimnasia amb la magnèsia quan, comentant l’oportunitat que B&M podia ser per la cultura catalana actual, per la creació contemporània, va creure’s provocador afirmant desconcertat que “el problema és què avui ningú pinta”.

Llàstima que en Tresserras, el més aturadet de tots, no s’hagi quedat més dies com sí què fa la resta. Es veu que tenia no-sé-què-de-govern i li era impossible, que ja havia fet prou de venir (gràcies!). Em va semblar però, que era l’únic dels polítics presents que realment sabia de què parlava. Es veu que la seva tesi doctoral va centrar-se precisament amb la revista d’Ací d’Allà i què fins i tot n’ha publicat un llibre, D’Ací d’Allà: aparador de la Modernitat 1908-1936. No està malament, m’agraden els consellers que publiquen.