Gallina de piel
defak
12:45 d’un dijous qualsevol. Pujo a les galeries per veure com va la cosa. Em sorprèn la gentada. Em topo amb un cap de seguretat, vint-i-quatre anys al MET, i m’engega: “A success already; I can feel it. Congratulations”. Recorro les sales amagant-me la ID, escolto, faig veure que bado com ells. La gent llegeix les carteles amb interès, discuteix detalls, pren notes, es queixa de que no es poden fer fotos, recorden el seu viatge a Barcelona, sospiren per tornar-hi, per anar-hi per primer cop. Casas i Russiñol agraden, Picasso no falla. A cada sala és el mateix, ulls oberts d’emoció, ganes de que l’exposició no s’acabi. Ara no recordo si l’orgull és un pecat capital, però si ho és hauré de còrrer a Park Avenue amb la 84 per confessar-me als peus de la Moreneta.
Escrit a Barcelona & Modernity |
7 Comments »




March 8th, 2007 at 6:25 pm
Quina sana enveja!
March 8th, 2007 at 9:45 pm
jejejjjejjjjejjejej! Ets un crack nen!
March 8th, 2007 at 10:24 pm
Ya te lo he dicho, pero once again: Felicitats ninyo!!
March 8th, 2007 at 11:50 pm
És demà la crÃtica del Times?
Sort! Segur que és fantà stica:
L’expo d’aquesta tardor a NY?
March 9th, 2007 at 1:58 am
D-aquesta tardor o d’aquesta primavera miq :)
March 9th, 2007 at 3:06 pm
Diumenge visita amb guia de luxe? No m’ho perdo!
Enhorabona
March 9th, 2007 at 11:55 pm
deixem-ho en printemps per això de ParÃs.