Degut a la meva ascendent projecció mediàtica, l’excels museu que em paga ha cregut convenient fer-me arribar uns “paràmetres” que, a partir d’ara, han de guiar les meves intervencions públiques.

El detonant va ser el reportatge d’en Cuní. Com que estaven esvalotats perquè¨ el “presentador estrella “m’entrevistava a mi i no als comissaris (es veu que és massa car pagar vol i hotel des de Cleveland com tocaria), divendres passat, a corre-cuita, em van enviar un correu electrònic amb prioritat alta que m’advertia de les conseqüències de ser un representant del MET. El document fa una mica de yuyu, i el més divertit de tot és que les restriccions que menciona es veu que afecten aquest Blog i tot!

Entenc que qualsevol empresa ha de tenir certa polÃítica de confidencialitat. Per exemple, no és qüestió d’anar explicant alegrement que divendres tal a dos quarts de tres passaran a recollir aquell Picasso tan bonic pel Magatzem 2 que està tocant a la façaana sud i que, per cert, només té dos tios que el vigilen. Home, tonto del tot no sóc.

Ara bé, es veu que no puc mencionar cap peça que finalment no s’hagi exposat a l’exposició, fer cap comentari sobre altres institucions, parlar de preus d’obres, fer cap projecció de cap tipus però sobretot de públic, mencionar que el trio de rapsodes van visitar-nos, etc… Ah, evidentment no puc mencionar cap problema i he d’emfatitzar només els aspectes positius.

Ejem, ejem, ejem… A banda dels evidents comentaris que podria fer (i que animo a que feu vosaltres), el que més em ve de gust és conèixer a la llumenera (perdona Miq) que ha redactat un document que el que et produeix són ganes de saltar-te’l a la de ya.

Així­ que, com que em van deixar clar que, tot i ser escrit en català, s’anirien mirant aquestes pàgines, us prego siusplau que oblideu tots els posts que he escrit sobre els temes prohibits. Aviseu-me també si algun cop em passo de la ratlla i traeixo el vot de silenci a que estic subjecte. Necessito que m’ajudeu a que no em fotin al carrer!

Per cert, us he parlat mai de la cagada de no portar El manifest Groc que sí­ que estava a un primer museu que, tot i que no va omplir tres camps del Barça com farem nosaltres ni va rebre la visita dels tres rapsodes, va idear i mostrar una mostra més rodona?