Escriure bé no és fàcil, escriure un bon blog tampoc. Cada dia som més els què ho intentem, fet per si sol que hauria de garanitzar que entre tanta palla al final es pugui arribar a trobar alguna cosa que valgui la pena. Però el què deia, escriure no gens és fàcil.

Si el meu blog val o no val la pena ho dirà, per aquest ordre, Google Analytics i la Santa Paciència d’un servidor i de tots vosaltres. Però no patiu, hoy no toca hablar de mi libro.

Resulta que tots aquells a qui ens agrada trobar entre la palla (gairebé de forma literal) alguna cosa que valgui la pena estem de dol: Un dels millors i més polèmics blogs d’això que algú en diu catosfera plega, tanca la barraca, diu adéu.

El blog de la Mireia Galindo, una suposada professora d’institut que va guanyar les opos com les va guanyar, era excepcional per moltes raons, així que qualsevol cosa que en pogués dir es quedaria curta. Sobre el fet de qui s’amaga rera la Mireia s’han escrits rius de tinta que no em venen de gust ni lincar. A mi però em recorda a una Empar Moliner passada de voltes aprofitant al màxim els beneficis de l’anonimat literari.

Hi vaig arribar, com sempre, tard i de rebot. Mai en vaig ser un lector fidel, i ara que ho hagués estat va i plega. Sort que la Mireia té bon cor i no només no tanca el blog sinó que s’ha près la molèstia d’ordenar tots els seus posts perquè poguem gaudir (ara sí, de forma literal) del les seves cotxinades. Algú s’anima a prendre el relleu?

La ciutat de Xicago ha utilitzat diners de la tenebrosa Home Land Security per realitzar una curiosa intervenció sobre l’exitosa i espectacular Crown Fountain de Jaume Plensa.

The Art Newspaper titula sense embuts: “City hijacks art towers to spy on public.” Bàsicament la idea que van tenir els de l’ajuntament va ser la d’instal·lar unes càmeres ocultes a les dues torres elctròniques de Plensa per (evidentment) protegir als ciutadans.

La cosa s’ha complicat perquè ara ha sortit a la llum, no només l’existència de les càmeres, sinó que  ningú es va molestar en demanar permís a l’artista per aquest nou ús de les seves populars atalaies.

Tenint en compte que l’obra de Plensa pretén establir una relació de complicitat i joc amb l’espectador, a través de les cares anònimes que s’hi projecten i de l’aigua com element lúdic i socialitzador, la instal·lació de càmeres espia no ha caigut massa bé a l’entorn de l’artista.

Afortunadament l’ajuntament s’ha retractat i ha retirat les polèmiques càmeres, fet que, segons el diari, ”ha recomfortat” a Plensa. Un portaveu municipal ha confirmat també que l’artista no ha tingut res a veure amb la decisió d’ampliar els usos de la font i que a partir d’ara les càmeres seran visibles i a certa distància de l’obra.