La setmana passada vaig fugir de l’exili bronxià per baixar a Manhattan un dia d’entre setmana i agafar una sobredosi de city.

Escriptors del món! (i artistes en general) Si un dia us falla la inspiració, veniu a Nova York i en un parell d’horetes omplireu el sarró d’idees per desfermar el vostre geni.

La Llumanera té raó, és tan dens l’aire d’aquesta ciutat que el secret de gent com Paul Auster deu ser que tan sols paren l’orella a les converses caçades a l’atzar… Jo no arribo a tant, però parant l’orella (i la càmera) en mitja tarda pel Village i el SoHo vaig treure’n no menys de tres posts.

Aquest és el primer. Va sobre un curt tram del carrer Thompson, entre Bleecker i west 3rd, que és un paradís pels jugadors d’escacs. Com sempre a Nova York, la zona, juntament amb Washington Square, ja ha estat batejada amb un nom rimbombant: el Chess District. Hi ha dos clubs amb solera, el Village Chess Club (foto) i el Chess Forum, que simultanegen bucòliques partides a peu de carrer amb uns aparadors dignes d’estudi.

S’hi poden trobar jocs d’escacs ambientats a l’Egipte de Nafertiti, a la Roma imperial, al Mèxic asteca, a l’època daurada del Rock and Roll o a la dels dinosaures… També n’hi ha de Shakespeare, del Wild West, d’Art Deco, de beisbol, de futuristes, del Rei Artur, de la Navy…

L’estètica de tot plegat és una mica particular, diguem que hi ha algun artista faller que ha trobat en les 16 peces del joc una oportunitat inesgotable de transmetre’ns el seu art. Llàstima, tota la prestància i gravetat que sempre havia associat als escacs ha desaparegut completament, suposo que els jocs de rol també han fet molt de mal…

Per cert, la referència fallera no era casual, entre el maremàgnum de figuretes, la vista se’m va anar cap a unes joies de “Moncada, Spain.” Artesania pura.