Com bé ens han ensenyat les pel·lícules de Hollywood, el dia de Halloween és una de les festes més arrelades als Estats Units.

El nostre bloc d’apartaments no s’escapa del simpàtic pelegrinatge infantil que consisteix en anar disfressat porta a porta cridant “trick or treat“. La idea del joc amaga un innocent xantatge: o em dones una llaminadura (treat) o et faig una malifeta (trick).

Amb els anys ja he après com funciona la cosa i què he d’esperar quan la canalla toca el timbre de casa. No és com en anys anteriors, quan, o bé se m’acabaven els caramels a mitja festa i després havia de fer veure que no era a casa, o bé em fotia un ensurt de mort, no amb les disfresses dels nens, sinó amb els flaixos i les càmeres de vídeo dels emocionats pares que van seguint la comitiva infantil amb cara de babau.

Nosaltres vivim a un housing universitari ocupat per investigadors estrangers on els xinesos i els indis són majoria. És divertit, perquè la tòpica vacil·lació (o rotació) fonètica dels xinesos (l per r) fa que la fórmula del trick or treat es converteixi en una inintel·ligible tlick or tlit que em fa esclafar de riure.

Tot aquest cerimonial sembla molt americà, però més enllà de que alguns experts facin arrencar aquesta tradició a l’Edat Mitjana anglesa, jo no tinc cap dubte que aquesta festa té el seu origen en les gairebé oblidades fresses mallorquines (”fresses” és una contracció de “disfresses”).

Per fresses, en època de Carnestoltes, els nens (i els no tan nens) van pels pobles disfressats cridant “Voleu fresses?” com a fòrmula per demanar permís per entrar a les cases i armar-hi gresca. En aquest cas però, si et toca rebre visita ja has begut oli. Si dius que sí i dones permís per entrar, quatre caramels poden no ser suficients per evitar que els marrecs et tirin una galleda d’aigua pel pis o et desmuntin mitja sala. Si dius que no, t’exposes a que t’omplin el pati de bombetes trencades o a alguna cosa pitjor que millor no vulguis saber.

O sigui que, sense que ningú s’enfadi, si m’he de topar amb un nen disfressat, prefereixo que sigui xinès i no mallorquí.