Envia a del.icio.us
Public Display of Affection (PDA)
January 18th, 2008 by 
defak
Ahir a la nit, després de recórrer mig barri a la recerca d’un espai buit per deixar la bicing, dues parelles s’estaven magrejant a la porta de casa.
Una s’acomiadava amb aquella passió nerviosa de l’adolescent que no pot suportar la idea de separar-se ni tan sols una nit.
L’altra, més crescudeta i que, per entendre’ns, feia servir més les mans, m’hi jugo un pèsol a que havia encetat el seu furor en un dels pocs bars que al barri encara ens obren entre setmana.
Quatre anys als States poden fer molt mal, i he de confessar que aquesta escena doble em va sobtar. A Boston, on hi vaig viure i estudiar tot un any, després de dies i deis d’escoltar encuriosit els fonemes “pi-di-ei” (PDA) per tot arreu, finalment vaig esbrinar que l’acrònim es referia a Public Display of Affection, traduïble més o menys com a “Exhibició Pública d’Afecte”.
Vaig saber també que la universitat tenia una política més o menys clara de PDAs admissibles i d’altres de totalment inadmissibles. Podies anar agafat de la mà, fer un petó “dels d’adéu” i fins i tot un piquito (com abans es deia ridículament a casa nostra als petonets fugaços amb els llavis contrets), però morreos, tocaments i magrejos varis, al campus, eren vistos com clarament ofensius.
A Nova York tot és més relatiu, però sota la capa de cosmopolitisme i laisser-faire (ben real), trobes també el moralisme del politically correct i l’escassedat evident de PDA. Ni el Central Park és una disbauxa ni els sofàs de les coffee shop es fan servir per gaire cosa més que per ampliar la saleta de casa i lluir el teu nou mac.
Això sí, que una sessió doble de petons sota un fanal, per molt apassionada que sigui, et faci fer una foto d’amagat i escriure un post deu ser una altra clara senyal que ja venia essent hora de tornar…
Escrit a deTot | 
10 Comments »
January 18th, 2008 at 11:56 am
Hi havia pensat en el fet de visitar diferents estats i no trobar aquests adolescents revolcant-se als bancs públics com si passa a Bcn però no coneixia aquesta legislació PDA. Bastant bo.
Benvingut al Bicing tb… zzz.
January 18th, 2008 at 12:18 pm
voyeuroooooooooooooooooo!!!
;-)
January 18th, 2008 at 2:58 pm
Potser es que a Barcelona han repartit carnets de “Petoning & Magreging” i se’ns n’hi han apuntat cent mil, com amb les bicicletes.
A veure si les ciutats americanes en copien la iniciativa i aviat veiem parelles aparcant-se a sobre, als carrers de NY.
January 18th, 2008 at 5:55 pm
Hehe, molt bona Miq…
De moment encara sóc fan del Bicing.
January 18th, 2008 at 6:10 pm
Salutacions.
M’ha semblat genial. Si fas bicing de nit a Barcelona et trobaràs les dones (fumaven i et parlaven de tu?) esperant que deixis anar la bici de les mans, sempre ,és clar, que no portis una PDA a sobre. I això últim no s’em passaria pel cap mai de la vida. La PDA que és carregui sola al despatx tota la nit !
January 18th, 2008 at 11:33 pm
Bé, mentres no et toquis al mirar la foto la cosa segueix sent més o menys normal.
January 19th, 2008 at 4:11 pm
ja ja ja
January 20th, 2008 at 4:16 pm
jejejjejjeejejejej! té tota la raó el PDA està prohibit però sempre em sorpren la manca de vergonya que tenen els newyorkers amb les-sense-cortines
January 23rd, 2008 at 2:23 am
La diferència és que als EUA els joves estan acostumats a marxar de la casa als 17 anys per estudiar a una universitat on sigui. Quan hom viu a un campus, no cal fer el salt de tigre cada oportunitat que es presenti.
I els newyorkers passen de cortines perquè ningú està interesat en el que passa dintre de la casa d’un altre. Si flipes és perque mires. The two cents of a New Yorker.
January 23rd, 2008 at 10:59 pm
No trobes lloc per deixar la bicing? No viuràs pas a Sants? ;)