Envia a del.icio.us
Flaix Back
February 18th, 2008 by 
defak
Per un mecanisme força primari del meu cervell, l’altre dia sortint del metro vaig veure un negre demanant almoina i vaig tenir un flaix back de quan vivia a Harlem.
A Barcelona, per regla general, els negres no solen fer de captaires, però a Nova York gairebé són els únics que ho fan. Cal dir que “l’univers homeless” de Nova York està molt mitificat, però el cert és que a Barcelona es demana molt menys que no pas a la ciutat de línies verticals.
Al metro això es veu de seguida. En el meu trajecte diari de 45 minuts entre el Bronx i Manhattan, l’habitual processó de lisiats, sonats i desarrapats que recorria els vagons era de pel·lícula. Això sense comptar el grup de negrets que t’explicava que venia M&Ms per recollir diners per al seu equip de bàsquet o la xina que venia dividís dividís dividís de contraban amb una dedicació i una constància envejable.
Però era a Harlem, al Bronx m’hi vaig mudar més tard, on aquest univers homeless que mencionava abans es feia més espectacular. La boca del metro d’una de les meves dues parades era tot un espectacle, i de vegades fins i tot feia una mica de por. No per res (no em cansaré mai de repetir que Nova York és la gran ciutat americana més segura any rera any) però just al costat hi havia un centre assistencial d’aquells que es mereixen un premi Nobel i la gent que s’hi congregava feia una mica de basarda; sobretot per les nits o quan es dedicaven a llançar-se ampolles de vidre un a l’altre en plena borratxera.
Aquí tot és més tranquil, la màxima acció que he vist fins ara és la de dos segurates de metro armats amb un gossot amb morrió intimidant a un grup de romaneses. També he topat un parell de vegades amb parelles de l’est que juguen al gat i a la rata amb els mateixos segurates tot tocant l’acordió. L’escena és graciosa, però no pot ni comparar-se amb les diversions que segur que et trobes si agafes el Subway a l’altra banda de l’Atlàntic.
Escrit a deTot | 
8 Comments »
February 18th, 2008 at 1:57 pm
Per diversió al subway de NY, els mexicans que toquen ranxeres vestits de vaquers per a l’ocasió.
February 18th, 2008 at 3:41 pm
Vendre m&ms té la seva gràcia si les venen per unitats. Doncs llavors es veu ben clar que és una coacció i a més segur que si fas el donatiu rebutjes la pastilleta.
Jo vaig veure un cantant de blues al metro de Times Square i no ho fotia pas malament. Potser el tenia l’acalde de cara als turistes….
February 18th, 2008 at 5:30 pm
A mi al metro m’agraden els mariachis que canten pels vagons ho fan molt be. I no m’agraden gens els predicadors pesats cridant.
I de la famosa parada 116th de Harlem jo recorde la peculiar fauna que es juntava en d’aquella cantonada. Fauna no només “humana”, sino especialment “fauna animal”…. aquelles rates que sortien a la nit del solar del carrer 115th, aaaagggggrrrr…..
February 18th, 2008 at 9:48 pm
Berlin encara és més tranquil que Barcelona… per ara. Algú tocant la guitarra al metro, molt de tant en tant, i poca cosa més. A veure quant durarà la pau.
February 18th, 2008 at 10:15 pm
El metro de Palma ja ni t’ho cont…! Si pots fer-hi una visita (en submarí, es clar) no hi cerquis ni romaneses ni músics. Deu ser manca de tradició…
February 18th, 2008 at 10:54 pm
Doncs jo tinc una relació molt cordial amb l’acordionista de la parada de Paral·lel. Ens desitgem bon dia amb un somriure i quan no hi és trobo a faltar els seus tangos o la banda sonora d’Amèlie…
February 20th, 2008 at 12:34 pm
la vida del subsol és prou interessant arreu…Guillem, recupera la moto, perdràs experiències, però guanyaràs… ara que hi penso, segueix amb el metro, el bicing i les passejades sota la pluja, que omplen més que sortejar cotxes i et permetran omplir més posts!
February 20th, 2008 at 7:30 pm
Bé, del metro de València no cal ni parlar-ne…