Envia a del.icio.us
Moto sí, moto no.
February 22nd, 2008 by 
defak
Ahir en Xan comentava que, pel bé del blog, hauria d’abandonar la idea de recuperar la meva abans indispensable moto. Potser té raó.
Fa dies que dubto sobre si arreglar-la o no. Sé que si ho faig tornaré a quedar atrapat en l’espiral de presses a les que et sotmet la ciutat vulguis o no vulguis.
En teoria sempre podré triar de no agafar-la i tornar a casa caminant o amb bicing, però sé del cert que això no passarà i que acabaré caient a la trampa de la comoditat i el mínim esforç.
Què ho fa que les ciutats tinguin aquesta perversa dinàmica de rutines que ens allunya de l’experiència real de la pròpia ciutat?
Té gràcia que això ho digui ara i aquí després d’haver viscut prous anys a Nova York, però suposo que és en aquesta fase de transició en que em trobo (amb un ull aquí i l’altre encara a l’altra banda de l’Atlàntic) quan allò que en diuen amplitud de mires es manifesta amb major clarividència.
Ei, clarividència de pissarrí, perquè això de que les inèrcies de la ciutat tenen tendència a alienar-te com a individu és més vell que l’anar a peu, però com que ara també estic en la fase d’assumir evidències, doncs mira, cola.
Així que mentre la moto acumula pols al pàrquing del meu benefactor particular jo vaig fent fotos pels voltants de les parades de bicing. Com segueixi així hauré d’inaugurar nova secció pagada per l’Ajuntament.
Escrit a deTot | 
9 Comments »
February 22nd, 2008 at 1:42 pm
No estaria gens malament, “Barcelona a vista de bicing“.
Ara mateix, amb mig pam de neu, entens perquè no hi ha més bicicletes (i motos!) a Nova York.
February 22nd, 2008 at 3:05 pm
mmmmmmmm però escolta…. caminant s’arriba a tot arreu!
February 22nd, 2008 at 4:25 pm
El tema moto s’ha de veure des d’un altre punt de vista. Si fas esport, pots fer el que vulguis amb la moto; si no en fas, és imperatiu caminar i, eventualment, agafar el transport públic. No esport i moto és una terrible combinació!
Bon cap de setmana.
February 22nd, 2008 at 4:40 pm
No és només per portar la contrària, que també,però la perdua de l’experiència real que dius a mi se’m produeix al meu poble, i no és tan gran com els pobles que tu has viscut. Ara, és un plaer disfrutar de les fotos del teu poble.
February 22nd, 2008 at 10:41 pm
A mi el bicing no aconsegueix allunyar-me de l’estrés de la ciutat, ans el contrari. I no ho dic només per les parades plenes on la pantalleta et diu que no hi ha bicicletes disponibles, ni per les que sistemàticament estan sempre buides o plenes (segons el moment del dia), sinó (i bàsicament) perquè tinc la sensació que aventurar-se per la majoria de carrers de Barcelona en bicicleta, encara que hi hagi carril especial, és una bogeria suïcida. Entre els cotxes i els vianants que no respecten el carril bici, i les bicicletes que no respecten ni els vianants ni els cotxes, n’hi ha per plegar.
Tot i així, la segueixo agafant.. últimament he descobert una ruta que em sembla més o menys segura, passant per Passeig de Sant Joan i Gran Via, que fins i tot m’agrada més agafar de nit que de dia… Contradiccions de la gran ciutat!
February 23rd, 2008 at 5:52 pm
La veritat és que el tema exercici és important, l’únic esport que faig és caminar i fer esport d’aventura amb bicings de nyigui nyogui…
De nit trobo que sí que sembla més segur, en tot cas millor que amb un pam de neu.
February 24th, 2008 at 4:19 pm
Més enllà del dilema de la bici o la moto, us comunico aquesta poètica referència. Salut!
February 24th, 2008 at 6:04 pm
Gràcies puigmalet per la referència… És un bon poemari, llàstima que com gairebé tot estigui més que descatalogat i esgotat…
February 24th, 2008 at 11:47 pm
Vinga noi, dona-li una oportunitat al bicing i no només per a fer fotos. Per cert, espero que ensenyis algunes de les fotos bicicleteres ;)