Envia a del.icio.us
Gol del Balsa
February 26th, 2008 by 
defak
Ho confesso: m’agrada el futbol i sóc del Barça. No només això, sóc capaç de canviar la meva agenda en funció de l’hora d’un partit i puc estar-me hores discutint que Kluivert era un crack o que ens hem de vendre al xuleta del Giovani i a la rèmora de Ronaldinho.
Encara n’hi ha més; confesso també que, ara que ja no vaig al camp amb l’assiduïtat d’abans, sóc dels que baixa al bar de la cantonada a veure els partits que no fan en obert envoltat de fum i cerveses.
A Nova York el ritual futbulero encara tenia un passi per allò de l’expatriat que vol conservar les arrels, però ara les excuses se m’acaben…
Bé, no del tot. De fet no volia parlar de futbol sinó del bar de la cantonada. Però no d’un bar en concret, sinó del concepte “Bar de la cantonada.” Els que viviu a Barcelona us haureu adonat de que d’un temps ençà, el típic bar “de tota la vida” ha passat a ser regentat per xinesos, i aquest és un tema que m’ha cridat l’atenció.
De fet aquest fenomen no és exclusivament barceloní. Tal i com han comentat de vegades un parell de lectores VIP, a València passa exactament el mateix, i per tant sospito que aquest fenomen deu ser força generalitzat. Algú en té més dades?
La sorpresa que provoca en el client habitual aquest sobtat canvi d’amos és inevitable i diu molt del camí que encara hem de recórrer tots plegats en l’assumpció dels canvis demogràfics que estem vivint de forma accelerada. És interessant veure com els xinesos han passat d’obrir restaurants xinos a traspassar basars todo-a-cien, botigues de roba, sabateries i ara bars de cantonada. La meva aposta és que després vindran les perruqueries i els salons d’estètica i massatges. Escrit queda.
De moment però, a mi el que me fa més gràcia és veure com per exemple diumenge passat un d’aquells clients habituals (tipologia borratxo professional de barra) cridava “Mei! Ponme un carajillo de los míos” i la Mei, amb aquell somriure tan oriental, feia veure que trigava un parell de segons més en estroncar el raig de Soberano sobre el got de cafè.
Mentrestant el seu pare, amb una samarreta negra de genuïna marca “Emporio Ramani”, no sé si ho va acabar d’entendre però també reia. Al cap d’uns minuts pare i filla discutien sobre una comanda de lloms amb formatge amb i sense pa amb tomàquet quan el pare va abandonar la conversa per cridar “Gol! Gol del Balsa!” instants després de que Messi marqués el segon de la nit.
Escrit a deTot | 
15 Comments »
February 26th, 2008 at 1:32 pm
És com el Bar Dada, del costat de l’Escola Industrial de Barcelona. Ara és un lloc de shauarmas regentat per xinesos. En Jaume és el cambrer-de-tota-la-vida. El lloc va ser traspassat però en Jaume va continuar. Un company va passar un dia i li va preguntar a en Jaume: “Què tal, Jaume, com va tot?”. I ell va contestar: “Doncs ja veus: xino-xano…” ;-)
February 26th, 2008 at 2:13 pm
Osti tu! un altre que li agrada el futbol i amb orgull!
Ara així de cop me’n venen al cap cinc aprop de casa.
De vegades també hi anem a veure el futbol però el problema és el fum. Sempre és el fum…
February 26th, 2008 at 2:36 pm
Si, i començaran a obrir establiments de Nails, Nails, Nails i bugaderies… i ens sentirem com a casa.
Molt interessants aquestes “Visions de la nova Barcelona” by Defak.
February 26th, 2008 at 3:44 pm
jejejeejejeejejejejejeejejejejejejejejej… ara només falta canviar l’aspecte del bar i ja està… per què acostumen a ser tan lletjos els bars?…
February 26th, 2008 at 4:59 pm
Molt interessant el post, Defak. La que descrius és la tendència de la BCN / Catalunya del futur. El problema no és que els “nous catalans” siguin d’allí o d’allà, sino que es creïn ghetos. Ho sabran evitar, els nostres polítics i “forces socials”? M’agradaria ser optimista, però…
February 26th, 2008 at 7:42 pm
Molt interessant el que dius, i a més amb molta gràcia. Els xinesos tenen fama de ser molt sacrificats i uns grans treballadors. Si prosperar depen d’aixó , algun xinès de segona o tercera generació ,acabarà de davanter al Barça. ;-) També queda escrit. Gooool de Chon-Liu!!!
February 26th, 2008 at 8:37 pm
M’alegra comunicar-vos que ja hi ha un munt de perruqueries i salons d’estètica i massatges a la zona de Tetuan. A Diputació / Girona n’hi ha un que pinta prou bé i qualsevol dia entraré a desestressar-me entre classe i classe.
February 27th, 2008 at 3:48 pm
És que té gràcia això de veure Barcelona com si veiés Nova York….
Calpurnia, de veritat que els xinesos ja han entrat al món de l’estètica i perruqueria? Ja hi donaré una ullada, a veure si hauré fet una predicció (amb trampa com el Miq ja ha vist) ben galdosa!
February 27th, 2008 at 8:10 pm
Passeja’t per la zona delimitada aproximadament per Trafalgar, Girona, Diputació i Sicília. Les perruqueries són baratíssimes i inclouen massatge!
February 27th, 2008 at 11:58 pm
Doncs a València pots trobar el bar Pepe, on un plat de caragols amb tomaca sol barallar-se amb uns dumplins (Dim-Sum) a l’hora de “l’asmorçarillo” de treballador. Les perruqueries xineses estan tocant l’estació del Nord, però les llatines encara tenen el monopoli de “l’arreglo” d’ungles uns metres més enllà.
Tot açò adobat amb la fumadeta de rigor. Sembla ser una deixes coses de “tota la vida”, que soportem estòicament amb angúnia.
Jo també he saltat en sentir Gooool, a l’últim minut …del barça, és clar.
February 28th, 2008 at 2:59 pm
A mi m’encanta que a casa nostra ens trobem gents d’altres comunitats i països, això és el veritable cosmopolitisme i com diu en Ferran és tasca dels nostres polítics no crear ghetos ni alarmes.
February 28th, 2008 at 8:30 pm
Et confirmo que les perruqueries xineses han arribat. Demà penjaré un post sobre el tema ;)
February 29th, 2008 at 6:22 pm
Com m’agraden els posts que de forma insospitada desperten un munt d’interessants comentaris/apunts!
March 2nd, 2008 at 7:26 pm
A Anglaterra a l’equivalent dels “bars de la cantonada” se’ls anomena “local pubs”. Estèticament no son comparables als nostres bars de la cantonada, però socialment si que tenen una funció semblant… no obstant el que es mes curiós es que en la gran majoria de casos els “local pubs” si que es troben a una cantonada, fruit de la tradició de situar els pubs en els 4 camins de les carreteres, mentre que conec mooolts bars de la cantonada als que baixava per vorer els partits de fumbol i curiosament aquests no solien estar a cap cantonada ;-)
April 26th, 2008 at 11:20 pm
Perdó pel comentari enviat tard que no llegirà ni déu, però els xinesos del carrer Badal sí que molen. A més els més joves ja t’atenen en català i tot.