La Setmana del llibre en Català (de Barcelona)
defak

Com que enguany els de la Setmana del llibre en Català han muntat la seva carpa al costat del despatx no he tingut excusa per no treure-hi el nas. Confesso que mai hi havia anat abans, però si la resta d’anys ha estat com aquest no m’he perdut massa cosa.
Una ràpida passejada per l’interior et deixa veure llargues estanteries plenes de llibres ordenats amb un criteri força laxe, una secció més visible de llibre infantil i el que sembla que és l’estrella i la novetat d’enguany: una justeta i originalíssima escenografia de “Sofà de casa” (conjunt cedit per IKEA) on cada dia s’hi cel·lebrà una cosa mai vista: uns “diàlegs de mitja hora de durada entre dos personatges del món literari català, ja siguin escriptors, editors, il·lustradors, o traductors…”
M’he remirat la web de la mostra i no hi he sabut trobar què es pretén amb l’esdeveniment… Cap objectiu, cap declaració de principis, cap idea amb una mica de gruix rera el buit bla bla de tríptic barat. Això sí, t’animen a “remenar el fons editorial més important de llibres en català” amb la promesa de que “segur que trobes els que fa temps que busques.” Però ni allò és el fons més important de llibres en català (deixant de banda les biblioteques, qualsevol llibreria de segona ho supera), ni (evidentment) trobaràs el que fa temps que busques.
A mi el primer que m’ha recordat és un mercadillo de llibres de segona mà dels que podria organitzar una ciutat de províncies (amb perdó, és una metàfora) per donar una mica de pàtina cultural a la seva festa major. No ho sé tu, però si els organitzadors de la Setmana (la plana major del sector del llibre català) només ha pogut pensar en una escena de sofà i un grapat d’activitats infantils un pèl tòpiques anem ben arreglats…
Ei, que faig una mica de demagògia; al final sortiran un parell de peces molt vistoses pel Telenotícies i els pares i mares que hi portin la canalla segur que ho agrairan, però ja que diuen que ens hi hem gastat uns 100 milions de les antigues pessetes (m’encanta això “d’antigues”) ens hi podríem haver escarrassat una miqueta més no?
Escrit a deTot |




March 4th, 2008 at 1:55 pm
En principi penso que una mostra com aquesta, que porta el català als mitjans i gent a buscar i remenar literatura en la nostra llengua, és positiva per se. El teu comentari, però, el trobo encertat: segurament l’organització de la mostra hauria de tenir algun objectiu més enllà de treure llibres al carrer. Sigui com sigui, aquest any me la perdré, i em sap greu.
March 4th, 2008 at 2:03 pm
Ui, que et plouran els comentaris de la blogosfera literària! Si és que tal cosa existeix.
–
Suposo que són formats que s’arrosseguen des que nosaltres érem menuts, i ja toca renovar formes i continguts. Encara hi ha molt camp per córrer ;-)
March 4th, 2008 at 3:02 pm
No hi he anat, però vaig mirar l’agenda a la seva pàgina web i un dels actes promocionals més importants segueix essent la signatura de llibres pels autors. Aquesta és un altre conya que s’hauria de desterrar. Falta imaginació, estic totalment d’acord amb tú. Trobo infintament més interessant la fira del llibre antic i d’ocasió de passeig de Gràcia (aquesta no me la perdo mai)
March 4th, 2008 at 3:33 pm
supose que tens raó, però com que els llibres cada vegada duren menys a les llibreries (la majoria, unes dues setmanes!), i fins i tot com a títols vius en catàleg, doncs de vegades està bé que els editors treguen els seus fons per a que la gent tinga la possibilitat de trobar llibres que no són estricta novetat…
March 4th, 2008 at 7:34 pm
Estic amb tu cent per cent. Fires com aquesta són pur folklorisme, i em nego a creure que hem quedat reduïts a un folklorisme de carretera per a turistes. El país necessita aires nous i frescos. Això sí, tenen llibres de l’any tirurany que ja no s’editen i fa gràcia poder-los trobar. Però és clar, això no és això…
March 5th, 2008 at 5:22 pm
jo també crec que aquest tipus de fires els hi falta alguna cosa que impliqui més.. Si és positiu però també considero que fòrmules per potenciar la lectura i la cultura en general són força complicades.
March 5th, 2008 at 5:35 pm
Jo hi vaig anar ahir i hi tornaré avui. Enguany no es tan acollidor com eren les Drassanes, però continua sent una bona excusa per “remenar” i “trobar”… Una altra cosa és si ens surt cara o si és útil per promoure el llibre/la literatura/el català. Potser sí, però a mi em cansa aquesta obsessió en que qualsevol esdeveniment que inclogui la paraula “llibre” o l’adjectiu “català” hagi de servir per fer proselitisme/denúncia (rotllo Frankfurt). Si jo compro bons llibres i ells fan negoci, ja seria l’hòstia!
March 5th, 2008 at 9:16 pm
jo també hi vaig estar el dissabte de la setmana passada i més aviat semblava un “mercadillo” de llibres de segona mà. tots els llibres tenien una pinta de outlet. tampoc se que pretenen amb aquesta mostra.
March 6th, 2008 at 6:01 pm
És que el sector del llibre català s’ha de renovar molt moltíssim…
Alguna cosa he sentit d’un projecte editorial que promet remoure els ciments de l’establishment amb noves mires….
March 6th, 2008 at 11:27 pm
Doncs jo estic d’acord amb el senyor ventura! Potser sí que és poca cosa, però jo hi he anat vàries vegades a les Drassanes i la veritat és que sí, que trobes llibres que ja no estan a les llibreries. Aquest any passo, m’he cansat del consumisme cultural, de llibres que no em puc llegir.
March 8th, 2008 at 10:35 am
Cada vegada hi ha menys llibres i més pols. De totes maneres, sempre s’hi pot trobar alguna joieta que ni sabies que existia; ahir vaig fer-me amb una edició facsímil de les revistes que editava Papasseit que van compensar, de llarg, les males vibracions de la carpa.
March 8th, 2008 at 4:28 pm
jo també n’he sentit alguna cosa d’un projecte però ara cal… fer-ho!
ens veiem aviat i passaré per la fira…Palabrita del niño jesus.
March 8th, 2008 at 8:00 pm
[...] dels llibres, que també estan més ordenats. Per això no entenc algunes crítiques (per exemple: 1, 2, 3, 4, i n’hi ha un parell més), sobretot les més ferotges -són molt injustes- [...]
March 8th, 2008 at 8:17 pm
[...] dels llibres, que també estan més ordenats. Per això no entenc algunes crítiques (per exemple: 1, 2, 3, 4, i n’hi ha un parell més), sobretot les més ferotges -són molt injustes- [...]