Envia a del.icio.us
Delicte electoral
March 9th, 2008 by 
defak
M’estic mirant per sobre la legislació electoral per veure si el què he fet avui pot dur-me a la presó.
M’explico: avui he votat 3 vegades. No va en broma, i té nassos la cosa perquè aquesta vegada era el cop que anava a votar amb menys esma de tota ma vida.
La primera ha vingut per sorpresa, quan molt abans d’arribar al meu col·legi electoral he vist una paradeta que m’animava a votar pel dret a decidir.
Tot i l’aparent incongruència de que en una jornada electoral hagis de reivindicar poder votar, decideixo omplir la butlleta (de fet es tracta d’una recollida de signatures) i quedar-me amb la consciència tranquil·la.
De seguida però m’adverteixen de la primera de les meves il·legalitats: sembla ser que aquestes votacions a peu de carrer no estan permeses i que els Mossos s’estan enduent les urnes que tenen repartides per tot el territori. M’avisen de que el meu vot pot anar a parar a la paperera, però el meu cinisme fàcil em fa pensar que el vot que exerciré en uns minuts de fet acabarà igual.
Un cop al meu col·legi oficial el diable em torna a posar a prova. Una senyora velleta se m’apropa amb el llençol crema del Senat a la mà i gairebé em suplica: “a ver si usted puede ayudarme por favor.” Jo miro a banda i banda per si veig un interventor que se n’ocupi però no veig ningú. Aleshores li explico el tema de les creuetes i fracasso perquè em demana directament “¿Me lo puedes hacer tu?” Déu n’hi do.
Més que tornar a buscar un interventor ara miro a banda i banda per si algun policia m’està mirant. No hi ha moros a la costa i ho faig (glups). Però aleshores, quan li ensenyo didàcticament el què he fet, la senyora va i m’engega cridant “Pero usted no me ha marcada a Zapatero!”
Un parell de persones es giren i em miren amb cara de sorpresa. Dissimulo com traient ferro a l’assumpte. Explica-li ara a la senyora la diferencia entre el Congrés i el Senat sense que sembli que li estic prenent el número… Al final em creu i no em denuncia. Em dóna les gràcies i fins i tot em demana que li comprovi el sobre blanc per si “están los mismos.”
La tercera votació del dia (la legal) va sense sobresalts. Tinc ja pensat el què he de votar amb convicció i després de comprovar la mesa em disposo a fer cua. Quan dono el DNI em fa gràcia veure que la Presidenta em recorda de les classes de solfeig “de la Segura”(jo no recordo ni a la tal senyora Segura) i que una vocal em coneix de l’escola.
Aquest ambient de poble, on tothom es coneix i l’anar a votar és una cerimònia entre amics, em fa pensar que sembla que no estigui a Sants sinó a un caucus de Wyoming. Llàstima que a aquí no pugui votar amb l’entusiasme que votaria a qui avui allí s’ha anotat un altre tanto. Si ho hagués fet potser hagués comès el tercer delicte electoral del dia.
Escrit a deTot | 
13 Comments »
March 9th, 2008 at 3:23 pm
És el millor Article (així, amb majúscules) sobre les eleccions que llegirem avui. Monzoneges una mica i tot; amb referència americana inclosa.
Una abraçada
M.
March 10th, 2008 at 6:51 am
Veig que tu també et sents més a prop del duel Obama/Clinton que del Zapatero/Rajoy…
March 10th, 2008 at 10:28 am
Jaja. Subscric al Miq.
March 10th, 2008 at 2:31 pm
Buf, quin agobiu el capítol amb la senyora, no?!? Encara trobo que ho has portat prou bé; jo m’hagués posat vermell com un tomàquet!
March 10th, 2008 at 3:22 pm
Ostres, em sona molt el decorat de la foto. Són els Maristes de Sants? És el Perú, del carrer Sagunt?
March 10th, 2008 at 6:46 pm
Quina sort poder fer coses il·legals de tant en tant. Jo d’aquestes només vaig fer una i també va acabar la papereta a la brossa. Va ser al referèndum de l’OTAN, vaig votar i només tenia 17 anys (malgrat tot tenia molt clar el que havia de votar)
March 10th, 2008 at 7:36 pm
Jo també vaig signar a la paradeta de la plataforma pel dret a decidir, i em vaig quedar més tranquil que quan vaig votar a les eleccions “legals”
March 11th, 2008 at 8:16 am
És molt bo. Ets molt bo!
March 11th, 2008 at 9:15 am
La meva àvia de 92 anys tenia clar que no volia que el senyor de la barba guanyés – diu que tots menteixen però que aquest, a més, no sembla una bona persona. Va dir-me el que votaria i vaig acompanyar-la al col·legi. Quan érem allà em va deixar anar davant de tothom que jo mateixa, que agafés el paperet que volgués. Hora punta. Em volia morir.
March 12th, 2008 at 1:44 am
Moltes de les vegades que he anat a votar també he tingut la sensació que el meu vot anava a la paperera o que servia per netejar-se el darrera però val més votar ja que malament el dia que no ens deixin. Bon article.
March 12th, 2008 at 1:47 am
Calpúrnia: la teva àvia i la meva són si fa no fa de la mateixa edat. Ella diu que d’en Rajoy no s’en refia perque sembla que s’amagui darrera la barba i de l’Aznar diu que a vegades sembla que no hi és tot.
March 12th, 2008 at 10:29 pm
aquí hom va portar a son fill a votar, i com que en barbes només es preocupa de la seva ‘niña’, no li ha donat la seva confiança
March 14th, 2008 at 12:05 am
Efaq… que definitivament t’han tancat al calabós dels mossos?? No hi ha connexió allà tampoc?? ;)