Aquesta pregunta retòrica, formulada per la presidenta de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, Ángeles González-Sinde, aixecaran molta polseguera.

El centenar llarg d’enfurismats comentaristes del diari on he llegit la notícia ja s’estan encarregant de recordar-li a la senyora González-Sinde els beneficis socials de la generalització de la banda ampla, però a ella, el papus del pirateig de la descàrrega il·legal de pel·lícules li fa confondre la gimnàsia amb la magnèsia d’una forma espectacular.

El millor de tot és que ella mateixa es queixa de “demagògia i manca d’informació” (parlant del cànon digital) sense ser conscient de la profunda ignorància de les seves reflexions de fons.

Les declaracions de la presidenta dels acadèmics són ben definidores d’una situació surreal que fa que algú que presideix una institució que entre altres objectius té “Fomentar el progreso de las artes y de las ciencias relacionadas directa o indirectamente con la cinematografía; Promover la asistencia y el intercambio de información científica, artística y técnica entre todos sus miembros; Realizar estudios y trabajos sobre cuestiones relacionadas con la cinematografía y artes afines o Promover la investigación científica en matèria cinematográfica” ataqui un element (l’Internet d’alta velocitat) que té el potencial d’ajudar a assolir aquests objectius institucionals de forma dràstica .

No és res nou; més enllà de l’atàvica por que tot progrés tecnològic genera en l’ésser humà des de la nit dels temps, hauríem de ser capaços tots plegats d’ordenar una mica el garbuix de pors i recels que algú genera de forma irresponsable per aprofitar un potencial que tot just estem començant a entreveure.

Potser escombro cap a casa, però personalment estic convençut de que és la Cultura la que té la responsabilitat de liderar un canvi de mentalitat col·lectiu que ajudi a superar manifestacions “tan segle XX” com les de González-Sinde. Pot ser amb reflexió o amb acció, jo avui m’hi poso amb un projecte que combina una mica d’ambdues. Si tot va bé, per San Jordi en tindreu més notícies…