Envia a del.icio.us
Plou a Barcelona
April 18th, 2008 by 
defak
No, ni aquest és un post sobre la sequera fantasma que està provocant l’enèssim sainet del nostre país d’opereta, ni estic recorrent al tòpic del temps per mantenir una cadència de publicació mínimament acceptable.
Això sí, és un escrit una mica tonto que només vol destacar l’anècdota de que avui he descobert que Barcelona ha copiat de Nova York el fet de que quan plou automàticament apareixen arreu venedors ambulants de paraigües.
Aquest fet, aparentment banal, se suma a la creixent llista d’activitats que per mi són genuïnament novaiorqueses i que poc a poc s’estan obrint camí en aquesta Barcelona tradicionalment força resistent al canvi (al canvi real, no al canvi cosmètic).
Els meus enyorats Delis (novaiorquès per colmados de cantonada oberts les 24 hores del dia i capaços d’oferir-te la necessitat més absurda a l’hora més intempestiva, des d’un entrepà salvador a verí per a ratolins) s’estan reencarnant a la meva ciutat en forma de botigues que algú ja comença a embellir amb l’etiqueta de “comerç ètnic”.
La possibilitat de poder baixar al carrer a les tantes de la nit per comprar un brick de llet o una garrafa d’aigua és un recurs que al meu barri fins ara només et permetia l’odiat i massa llunyà Opencor d’Hostafrancs. La utilitat d’aquestes botigues és evident, tant com la utilitat de tenir un venedor de paraigües a mà quan les presses o el teu mal cap t’han fet oblidar l’umbrel·la a casa o al bar.
A Nova York mai em preocupava d’agafar i carregar el paraigües perquè, si de cas es posava a ploure, sabia del cert que sempre trobaria algú que em volgués solucionar la papereta a canvi de 5 dòlars. Avui he vist que a Barcelona potser em puc seguir permetent el luxe de ser un despistat; a veure si això de la sequera continua essent visible només als telenotícies i aquests emprenedors de passadís de metro poden continuar explotant aquest contrastat pla de negoci.
Escrit a deTot | 
April 18th, 2008 at 6:08 pm
És un principi empresarial bàsic: detectar una necessitat i vendre la solució.Si hi ha aigua: paraigües i si no hi ha aigua: sedants. ;-)
April 18th, 2008 at 6:38 pm
Ui. Això fa temps que passa. Fa uns anys, sortint d’un restaurant una nit, unes xineses es van apropar amb paraigües a euro i mirant el cel, vaig dir: No, grácias, es sólo lluvia. No soy un Gremlin.
No em van entendre.
April 18th, 2008 at 9:13 pm
ës curiós com la gent de ciutat necessita aixplugar-se i com la gent de poble o de fora vila se n’amaga de la pluja…com si l’aigua, tan natural com és, ens hagués de arrencar l’urbanisme amb cada gota que ens regalimés. Jo ja fa anys que deixo que em mulli i fins i tot m’hi quedo més estona per veure si em neteja de tanta me… com hi ha al món i que s’enganxa a la pell amb cada paraula que em llancen
April 19th, 2008 at 9:31 am
Amb el temps que fa que no plou em sembla que molta gent prefereix anar sense paraigües almenys per tenir la sensació de mullar-se d’alguna cosa que cau del cel i és aparentment ben bona.
Salut
Rubèn, jajaja molt bo l’apunt del Gremlin.
April 21st, 2008 at 2:41 pm
Ahir estava a Barcelona i em va sorprendre la pluja sense paraigües, i vaig dir-me : “tranquil en Guillem diu que ara vindràn a oferir-me paraigües”. Quina remullada! Res de res. Ningú fent negoci.
April 21st, 2008 at 9:39 pm
Ep!, aporto una dada per tancar el triangle: NY-BCN…BLN! Sí, aquí també surten venedors de paraigua cada cop que plou (per cert, els d’aquí són turcs; quina sorpresa, oi? :-)
Això sí, malgrat que plou cada 2×3 no fan gaire negoci, perquè els berlinesos passen mil de portar paraigua. Ni que diluviï!
April 22nd, 2008 at 6:55 am
Vaig estar fa poc a Roma i també estava ple de “pakis” venent paraigües. Nosaltres el primer dia els en vam comprar, però al segon no per orgull (seguia plovent i haviem deixat el paraigües a casa).
Aquí a Menorca, evidentment, d’aquestes coses no en tenim. I igualment no sé si farien negoci perquè en general la gent passa de portar paraigües perquè amb el vent que fa no serveix de res!
April 23rd, 2008 at 3:29 pm
hehe…