Sí senyor/a!

June 30th, 2008 by defak

S’ha de notar que ICV gestiona Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona…

Escrit a deTot | 8 Comments »

I arriba un dia que sa vida és un teatre

June 27th, 2008 by defak

Més enllà de revisar les prioritats de la vida ajudat pel primer bany de l’any i per unes sardinetes al Portitxol (una masia a l’Empordà sembla que també valdria), aquesta darrera estada a les Valències ha estat remarcablement profitosa.

D’entrada ens han regalat una bici plegable (que de moment no hem exportat a Barcelona per ser fidels al bicing), i també hem anat a una manifestació dos-en-una en contra d’una ordenança municipal anti rodes-sense-motor (bicis, patins i skates) i a favor dels drets als immigrants.

També he continuat comprovant en primera persona la supina ignorància del catalanet que va a València i, tot i que una cosa no tingui res a veure amb l’altra, he tornat a creure en la condició humana després de que un cambrer beirutí fes mans i mànigues per tornar-me un iPhone oblidat a la finestra del seu bar.

Però segurament el què quedarà marcat amb més força en la meva memòria de plastilina serà el meu bateig antòniafonil. A aquestes alçades de la pel·lícula era gairebé de jutjat de guàrdia no haver-los vist en directe, però dissabte passat vam tatxar-ho de la llista.

Les crítiques les deixo pels especialistes musicals d’aquí i d’allà, només dir que tot plegat va ser bastant espectacular. L’invent aquest de l’acompanyament simfònic va funcionar millor del què m’imaginava, però per evitar que algú es quedés amb una sensació estranya, els Antònia Font acabaren regalant uns potents bisos d’escàndol sense l’ajuda filharmònica que foren, per durada i per coherència de temes, tot un segon concert.

En fi, anem acumulant punts positius, que quan vinguin maldades bé haurem de poder compensar…

==
PS. BerberechoFeliz, gràcies per la filmació pirata, però si graves un concert amb el mòbil, procura no cantar-hi a sobre, que no es pot ser a missa i repicar :-)

Escrit a deTot | 5 Comments »

Segones parts

June 25th, 2008 by defak

Repetim escapada però no cal repetir post, ja està tot dit…

Escrit a deTot | 4 Comments »

Gat vell

June 20th, 2008 by defak

Fundació Pascual MaragallVaig conèixer Pasqual Maragall a Nova York i, tot i no ser massa mitòman (ni militant), vaig quedar tan impressionat que vaig acabar per iniciar una petita sèrie de posts homenatge.

Ahir, veient-lo en la presentació de la seva darrera utopia vaig tornar a reviure la narcòtica sensació de trobar-me davant d’un personatge excepcional, una d’aquelles desconcertants persones que sempre semblen anar un pas endavant de la resta de mortals. Mavericks en diuen els ianquis; bona paraula.

Com que la recerca sobre l’Alzheimer em toca conjugalment de ben aprop, sóc capaç d’intuir el factor bogeria d’una iniciativa que podria comparar-se a voler omplir una piscina olímpica amb un comptagotes. Però aquesta aparent bogeria d’algú de gairebé setanta anys trobo que és una lliço per tots i que no ens ha de deixar indiferents.

I és que, el què deiem, en Maragall és gat vell: el seu gest perpetuarà la seva memòria encara que ell l’arribi a perdre.

Escrit a deTot | 5 Comments »

Un post de circumstàncies

June 15th, 2008 by defak

Aquestes dues setmanes de feina han estat molt carregades i molt intenses. Hi ha hagut moments bons i altres de bastant lamentables, però, tot i que la temptació d’utilitzar el blog com a teràpia laboral és molt forta, m’estic resistint a exterioritzar la ràbia d’haver viscut en primera persona diversos episodis d’una misèria intel·lectual i humana que fa posar es pèls de punta.

Tot i que ja existeixen coses similars, algun editor espavilat hauria de pensar en publicar una sèrie de relats més o menys anònims d’aquestes misèries de feina. Un PostSecret laboral triomfaria.

Escrit a deTot | 7 Comments »

La moda del 100%

June 6th, 2008 by defak

Ahir algú es preguntava què coi era el “café limpio 100%”. Avui he vist que la moda avança; una cadena de pizzeries m’ha sorprès amb un “100% nostre” que, la veritat, no sé a què es refereix.

La pizza no pot ser perquè seria “nostrA”… Potser es refereixen a que menjar pizza “és molt nostre”, però potser és massa forçat. Més idees?

M’inclino més a pensar que algun estudi de màrqueting ha descobert que l’ús de la forma “100%” funciona a nivell comunicatiu independentment del què faci referència.

És igual que diguis 100% nostre que 100% limpio que 100% futbol, el què importa és que le tema 100% quedi clar.

Així t’assegures que la gent se’t miri el cartell i, amb una mica de sort, que algun blogaire es faci ressó de la teva marca.

Escrit a deTot | 5 Comments »