Un post de cirqumstàncies
defak
Aquestes dues setmanes de feina han estat molt carregades i molt intenses. Hi ha hagut moments bons i altres de bastant lamentables, però, tot i que la temptació d’utilitzar el blog com a teràpia laboral és molt forta, m’estic resistint a exterioritzar la ràbia d’haver viscut en primera persona diversos episodis d’una misèria intel·lectual i humana que fa posar es pèls de punta.
Tot i que ja existeixen coses similars, algun editor espavilat hauria de pensar en publicar una sèrie de relats més o menys anònims d’aquestes misèries de feina. Un PostSecret laboral triomfaria.
Escrit a deTot |




June 15th, 2008 at 10:09 am
Malauradament el grau de misèria intel·lectual i humana que corre per aquestes latituds és massa elevat i estan per tot arreu. I així ens llueix el pèl, col·lectivament parlant. El dia que ens poguem treure de sobre a tots aquests “perros del hortelano” quin canvi farem!
June 15th, 2008 at 3:08 pm
Deixa’t anar. Si no en el blog, millor: a la vida real. Diuen que si de jove no pixes sovint després amb l’edat t’acabes pixant a sobre.
June 15th, 2008 at 10:35 pm
Je je je je… ;)
A certs llocs, per un mòdic preu, et deixen detrossar un cotxe a cops de martell.
June 16th, 2008 at 10:16 am
On!?! On!?! Vull, no un martell, un mall ben gran! Ara, que tens raó, em deixaré anar ben aviat…
I “perro de l’hortelano” és la millor definició de qui em vaig trobant…
June 16th, 2008 at 11:18 am
Desmelenate hombre…
http://www.stopstressbarcelona.com/index.php?option=com_content&task=view&id=115&Itemid=73
Em sembla que per un plus també et deixen despatxar mòbils, teles i ordenatas.
June 16th, 2008 at 10:27 pm
Millor quedem per netejar, pintar i arreglar un despatxet. Jo el tinc al cap. Que dius?
June 17th, 2008 at 6:27 am
Gràcies Flanagan! Tot i que m’hauré de “conformar” ne l’opció Oroneta que també té el seu què…