Envia a del.icio.us
Gat vell
June 20th, 2008 by 
defak
Vaig conèixer Pasqual Maragall a Nova York i, tot i no ser massa mitòman (ni militant), vaig quedar tan impressionat que vaig acabar per iniciar una petita sèrie de posts homenatge.
Ahir, veient-lo en la presentació de la seva darrera utopia vaig tornar a reviure la narcòtica sensació de trobar-me davant d’un personatge excepcional, una d’aquelles desconcertants persones que sempre semblen anar un pas endavant de la resta de mortals. Mavericks en diuen els ianquis; bona paraula.
Com que la recerca sobre l’Alzheimer em toca conjugalment de ben aprop, sóc capaç d’intuir el factor bogeria d’una iniciativa que podria comparar-se a voler omplir una piscina olímpica amb un comptagotes. Però aquesta aparent bogeria d’algú de gairebé setanta anys trobo que és una lliço per tots i que no ens ha de deixar indiferents.
I és que, el què deiem, en Maragall és gat vell: el seu gest perpetuarà la seva memòria encara que ell l’arribi a perdre.
Escrit a deTot | 
June 20th, 2008 at 7:08 pm
Ara falta que qui la gestioni sàpiga ser a l’alçada de la causa noble del President. Sens subte, una gran iniciativa per a la recerca sobre l’Alzheimer.
June 20th, 2008 at 11:02 pm
Com a polític no era sant de la meva devoció, però veient el que corre actualment… Déu n’hi do l’alcalde i president de la Generalitat que vam tenir.
June 21st, 2008 at 3:26 pm
sí senyor, temps, temps amic guillem. El temps el posarà a lloc….
June 22nd, 2008 at 2:48 pm
Malgrat les seves habituals “anades d’olla”, o potser a causa d’elles, com a president era més humà que molts altres polítics (això no vol dir, però, que fos un bon president, però aquest és un altre tema).
L’important de la seva lluita actual, al meu entendre, és que suposi un altre gra de sorra perquè la societat conegui millor, i la medicina continuï investigant, aquesta malaltia.