Envia a del.icio.us
Soledat a Sala Montjuïc
July 17th, 2008 by 
defak
Ahir vam satisfer una de les tradicions més sanes dels estius barcelonins: pujar a Sala Montjuïc.
Així com els periodistes de les seccions de viatges o gastronomia del Financial Times confessen deontològicament si han estat convidats pels establiments del quals en fan la crítica, jo he d’admetre, abans de començar, un pecat similar; pecat que a més té l’agreujant d’amistat amb les inventores d’aquesta consolidada proposta cultural a la fresca.
Després d’anys de fer l’excursió fins el Castell (ahir va tocar fer-la en un taxi conduit per, atenció tots aquells qui ja sabeu de què va el tema, un paquistanès), ahir em vaig tornar a repreguntar sobre el per què de l’estimulant èxit que Sala Montjuïc assoleix any rera any.
Algun periodista ha explicat aquest “pujar a Sala Montjuïc” com un conte; no és mala idea, un conte, en tot cas, que té molts protagonistes i on destaca un espai espectacular que no deixa a ningú indiferent.
Tens la ciutat als teus peus, baixes a un fossar circumdat per uns murs gruixudíssims que han canviat la realitat dels afusellaments per la ficció del cinema, fas una mica de pícnic, comparteixes el moment, t’ambientes amb un concertet prou decent, passes una mica de fred, fas el cultureta…
M’atreviria a dir que és un cicle de cinema on el de menys és el cinema; no perquè no t’importi, sinó perquè ja dones per descomptat que la programació serà bona i el què busques és una proposta rodona que contes i posts no acabaran mai d’explicar bé del tot.
De vegades però, aquest despreocupar-se de la pel·lícula és una mica arriscat. Ahir per exemple, La Soledad (pdf) diguem que no va ser del tot entesa per força gent que va marxar abans d’hora. Jo en canvi vaig arribar a sentir-me un protagonista més de l’ascètica pel·lícula de Jaime Rosales: rodejat per milers de persones, però en el fons completament sol absort en l’íntim i excepcional exercici de comprendre el cinema.
Escrit a deTot | 
July 17th, 2008 at 6:42 pm
Jo no hi he anat mai, però la idea sembla força bona, especialment aquells juliols en què la calor fa els vespres-nits irrespirables al bell mig de la ciutat…
July 17th, 2008 at 10:43 pm
Jo vaig anar un cop i no em van deixar entrar de lo ple q estava…
July 18th, 2008 at 8:56 am
ajjjj! una de les coses que més malament portem (com a organitzadors) és que es quedi gent a fora sense poder entrar…Però arribar un moment que per seguretat ho hem de fer…Em sap greu Rubèn…T’aconsello que un altre dia vinguis més d’hora…així també agafes un bon lloc, sopes tranquilament…escoltes el concert o senzillament fas una bacaineta abans de començar la peli…
La nit d’ahir, com diu el Guillem, va ser una de les nits amb més abandó de gent a mitja peli… Però bueno, ja és això no? si sempre féssim una programació al gust de tothom potser seria mala senyal…
M’alegro que t’agradés La Soledad Guillem, jo recomano fervorosament a tothom qui no l’hagi vista qeu ho faci…, i (potser sí millor)estirat còmodament al sofà de casa seva…
July 18th, 2008 at 12:30 pm
A quina hora hem d’anar per trobar lloc relativament ben situat?? Jo recordo haver-hi anat a les 20h i força bé.
July 18th, 2008 at 6:06 pm
He llegit el “conte” de l’Avui, i no m’estranya que la gent no entenés la pel.licula. Segons el contiste allà es menja, es beu vi a dojo, es fuma i s’estima sobre l’herba. Fantastic. Segons ell la peli també és el de menys, però per motius diferents als teus. ;-)
July 18th, 2008 at 8:38 pm
No hi he pujat mai, i això que em sembla una excel·lent proposta, aquesta a Montjuïc. Potser és la mandra d’anar fins allà? Algun dia…
July 20th, 2008 at 10:25 am
Montjuïc encara és una assignatura pendent per mi. Però el que de veritat volia dir-te és que t’afegeixo a favorits perquè avui ha estat un dia de recerca de blocs genials per anar llegint.
Salutacions!
July 21st, 2008 at 7:37 am
Jo diria que l’hora límit per no tenir sorpreses és les 21:00. Límit, pq per assegurar el tret i aprofitar “l’excursió” començar a pujar a les 20:30 és ideal. Animeu-vos-hi els indecisos que encara us queden dies!
Efrem, benvingut/da i gràcies (el link no funciona i no sé qui ets :-)
July 22nd, 2008 at 10:31 am
Hola!
Llàstima que no t’expliquis més sobre el què vas sentir al veure “La Soledad”… Sembla que Jaime Rosales no deixa indiferent: o no agrada gens o entres dins la pel.lícula…
M’agrada molt el teu bloc, seré una seguidora!
cristina
July 22nd, 2008 at 8:03 pm
Benvinguda Cristina, gràcies. Què en penso de La soledad… Per ser fidels a la meva línia diria que Jaime Rosales “apunta maneres”.
Pel meu gust li falta polir la troballa dels recursos cinematogràfics que assaja i descobrir històries encara amb més càrrega de profunditat.
July 24th, 2008 at 8:17 am
Jo també hi era a La Soledad del Rosales!
No te vi.
:)