The next stop is…
defak
La línia 5, “la verda”, ha estat una companya indispensable i omnipresent durant gairebé tres anys del meu pujar i baixar per la ciutat.
“La línia 5 verda?” direu els de Barcelona estranyats, “aquest ja s’ha colat”. No, no m’he colat, parlava de Nova York, no de Barcelona.
Bé, parlo d’ambdós llocs, perquè l’altre dia, tornant del Summercase, vam ser testimonis d’una sèrie d’escenes metropolitanes que el tòpic diria dignes de Nova York.
Érem a la línia 1, “la vermella”, quan una colla prou nombrosa d’alguna tribu urbana de latinos va envair el vagó. De la curiositat sociològico-antropològica vam passar al lleuger temor en el curt temps que vam trigar en advertir que aquells paios anaven com a mínim borratxos i amb ganes d’ostiar-se entre ells.
A Nova York vaig viure, entre altres llocs, a Harlem i al Bronx; per anar i venir agafava majoritàriament el metro, i diria que mai em ma vida vaig viure una situació com aquella. No tant la inseguretat, que tampoc n’hi va haver per a tant, sinó per aquella sòrdida sensació de llàstima davant una joventut perduda en el mite de les bandes urbanes.
Si fes memòria potser sí que trobaria escenes semblants viscudes a Nova York, però el què sí que és segur és que cap d’elles em va impressionar tat com la de divendres passat. La raó és senzilla, aquells adolescents xuletes de pantalons caiguts i gorra de plat torta estaven fent l’imbècil a casa meva, i suposo que aquest petit detall explica algunes coses que potser també m’hauré de fer mirar.
Però les meves aventures suburbanes no acaben aquí. Resulta que el dia següent em vaig trobar encarat a un grafitero milhomes i barbamec que acabava de fotre un gargot sense solta ni volta (i el que és pitjor, sense la més mínima ombra de talent) a l’interior del nostre vagó. El més graciós és que el meu rampell cívic només va trobar un “pallasso” i un “això ho fas a casa teva?” tan de tieta que quasi se m’escapa el riure a mitja escena reprovadora.
Total, que tot això del metro, les bandes, i els graffitis em sembla molt que ha donat l’empenta definitiva per la resolució d’un vell dilema… A partir d’ara les escenes de metro em temo que seran molt més escadusseres.
Escrit a deTot |




July 24th, 2008 at 9:33 pm
Realment la imatge de gent jove “perduda” (encara que el comentari sembli d’avi, crec que és així) és més trista que la pròpia lamentable actitud que mostren. Si aquests han de ser els homes (i dones) del futur…
July 25th, 2008 at 5:00 pm
Doncs se’ns presenta un futur gens esperançador.
Ens haurem de fotre, però a aquests no els educa ni sa mare.
Salut
July 27th, 2008 at 4:37 pm
Guillem,
hi ha de tot en el jovent, com arreu. És veritat que són molt evidents els que molesten i els que fan anar de corcoll la gent però dèixa’m trencar una llança a favor dels que no són així..hi ha molt jovent compromés, amb les piles ben posades i amb el cap moblat…t’ho ben asseguro..
salut
pd- per cert, el lloc aquell d’Alacant davant del mar on ja van dos posts que hi aneu..quin és exactament?…
July 27th, 2008 at 10:47 pm
Uau! Quant de marro, com mola! Vale, tu agafa la moto, però quan vegis a algun malote pintant pares i li dius pallasso eh.
Ai, m’has fet recordar l’N29… allò si que eren malotes com Déu mana.
July 28th, 2008 at 3:15 pm
Que volies fer? donar-li una patada als pebrots? No has vist una tieta renyant a un tipus amb pinta patibularia? Admirable!
July 28th, 2008 at 3:46 pm
La veritat és que al costat de les lluites callejeras d’en Flanagan els meus intents de bon ciutadà són molt d’estar per casa…
Tina, el lloc aquest d’Alacant és Xàbia! On m’hi esperen d’aquí cinc dies!
July 28th, 2008 at 4:26 pm
Hi ha una curiosa relació entre mirar-se les coses des del punt de vista del foraster i des del qui se sorprèn de veure’s aquelles actituds a casa seua. La relació està en la pertinença, crec jo. Un sent el desafecte quan pensa que allò no té res a veure amb ell, no li pertany.
July 28th, 2008 at 7:37 pm
Què dius home! Quanta gent més es va aixecar per dir-li res al grafitero milhomes i barbamec? Ets un heroi tiu.
August 6th, 2008 at 5:21 pm
Ullets com a platerets…
@_@
Jo li haguera dit que es dedicara a fer Stensils que allò no era “lo seu”. Eso jode!