Esto no son condiciones

October 28th, 2008 by defak

La meva agenda diabòlica m’ha deixat temps per baixar a València a fer un cap-de-setmana-llarg amb l’excusa del casament d’uns bons amics. Un casament, per molt modern i discret que es vulgui arreglar, sempre t’ofereix escenes dignes d’omplir pàgines i pàgines de posts, i aquest no en va ser una excepció.

Com que la fama em precedeix, en un moment donat la mateixa núvia (embarassada de quasi 8 mesos) va fer referència a alguna situació berlanguesca del matí per deixar-me anar un “apa que no et queixaràs eh!” en clara referència a l’abundància de material que en un parell d’horetes se m’acumulava a la punta de la Moleskine.

No patiu que no avorriré massa. El més espectacular de tot va ser un tren de mercaderies que descarrila i talla el corredor mediterrani instants abans de que un Euromed amb el pare i la mare de la núvia (i cinc soferts amics, tots de Barcelona) hagin d’arribar als jutjats a escoltar els “sí vull”.

El què dèiem, escena de Berlanga absoluta amb nervis, corredisses, trucades de mòbil, furgoneta llogada d’una revolada a Castelló i corre-cuites pels carrers de València sense mapa i a contra-rellotge.

L’hora H era les 11:00, i la comitiva va arribar, clavada, dos minuts abans. Al final no hagués fet falta patir tant, l’inefable justícia d’aquest país havia decidit donar un cop de mà al cor dels participants a la gimcana amb un bonic retard d’hora i mitja per recuperar forces i calmar els esperits.

Llàstima que plovia i que els retards acumulats feien que les bodes s’amunteguessin en uns metres quadrats sota cobert del tot insuficients per aixoplugar una ratio de 3 casoris el quart d’hora. Feu números i sabreu el nombre de núvies i convidades histèriques per una cua o un vestit de lujo refregat per un terra moll. I és que la secretària judicial ja ho deia: “esto no son condiciones”….

Nosaltres, tot s’ha de dir, vam aguantar flegmàtics l’espectacle de casaments a la valenciana que ens rodejava, i, quan va ser l’hora, tot i la fredor del tràmit burocràtic, vam tenir temps per emocionar-nos amb dos lectors de blog que a partir de dissabte ja són marit i muller. Felicitats de nou!

Escrit a deBarcelona, deTot | 8 Comments »

Canvis…

October 14th, 2008 by defak

Un axioma infal·lible en el món dels blogs estableix que una reducció significativa de posts equival a alguna mena de crisi en la vida del/la blogaire en qüestió.

En el meu cas, més enllà dels ja cíclics i tradicionals problemes de creativitat, la crisi que estic patint té el seu origen en una tipiquíssima excusa de manca de temps. L’origen és un canvi professional que, si bé ajudarà de forma notable al pagament de la hipoteca, amenaça en destruir el plaer d’entretenir-me escrivint aquestes quatre ratlles.

De moment m’aferro a l’esperança d’avesar-me ràpidament a la nova situació per no abandonar del tot. Suposo que només es tracta de trobar de nou els moments per desconnectar i no endur-se els problemes a casa. O si de cas, fer com la senyora que ens vam trobar per Londres i amagar-los rera la cortina.

Escrit a deTot | 11 Comments »

Vacances tardanes

October 4th, 2008 by defak

Una escapadeta a Londres de cinc dies i una segona reentrée laboral (més dura que l’habitual de setembre) han posat el blog en pausa durant una bona estona. Però ara ja toca tornar.

Escrit a deTot | 5 Comments »