La meva agenda diabòlica m’ha deixat temps per baixar a València a fer un cap-de-setmana-llarg amb l’excusa del casament d’uns bons amics. Un casament, per molt modern i discret que es vulgui arreglar, sempre t’ofereix escenes dignes d’omplir pàgines i pàgines de posts, i aquest no en va ser una excepció.

Com que la fama em precedeix, en un moment donat la mateixa núvia (embarassada de quasi 8 mesos) va fer referència a alguna situació berlanguesca del matí per deixar-me anar un “apa que no et queixaràs eh!” en clara referència a l’abundància de material que en un parell d’horetes se m’acumulava a la punta de la Moleskine.

No patiu que no avorriré massa. El més espectacular de tot va ser un tren de mercaderies que descarrila i talla el corredor mediterrani instants abans de que un Euromed amb el pare i la mare de la núvia (i cinc soferts amics, tots de Barcelona) hagin d’arribar als jutjats a escoltar els “sí vull”.

El què dèiem, escena de Berlanga absoluta amb nervis, corredisses, trucades de mòbil, furgoneta llogada d’una revolada a Castelló i corre-cuites pels carrers de València sense mapa i a contra-rellotge.

L’hora H era les 11:00, i la comitiva va arribar, clavada, dos minuts abans. Al final no hagués fet falta patir tant, l’inefable justícia d’aquest país havia decidit donar un cop de mà al cor dels participants a la gimcana amb un bonic retard d’hora i mitja per recuperar forces i calmar els esperits.

Llàstima que plovia i que els retards acumulats feien que les bodes s’amunteguessin en uns metres quadrats sota cobert del tot insuficients per aixoplugar una ratio de 3 casoris el quart d’hora. Feu números i sabreu el nombre de núvies i convidades histèriques per una cua o un vestit de lujo refregat per un terra moll. I és que la secretària judicial ja ho deia: “esto no son condiciones”….

Nosaltres, tot s’ha de dir, vam aguantar flegmàtics l’espectacle de casaments a la valenciana que ens rodejava, i, quan va ser l’hora, tot i la fredor del tràmit burocràtic, vam tenir temps per emocionar-nos amb dos lectors de blog que a partir de dissabte ja són marit i muller. Felicitats de nou!