Pausa

November 30th, 2008 by defak

No val la pena dissimular més; abans de caure en la banalitat, el millor és fer una pausa i esperar a que vinguin temps millors per aquest blog.

Escrit a deTot | 15 Comments »

Darrera l’escenari

November 16th, 2008 by defak

El post d’avui (hauria de dir de la setmana al ritme que vaig) entra en la categoria “coses-curioses-que-he-trobat-per-Internet” i potser agradarà especialment als diferents lectors i col·legues ocasionals que tenen una destacada afició musical.

O potser no, perquè de fet, la web aquesta que he descobert no parla tant de música com de les xafarderies que l’envolten. Un moment, no va del rotllo Super Pop ni res per l’estil, sinó dels secrets que amaguen els backstages més famosos del món mundial.

Bàsicament el què fan és penjar les llistes internes que maneguen les companyies de producció de macro concerts; d’aquesta forma t’assabentes dels detalls més curiosos dels grups i cantants més diversos.

A banda dels requeriments de menjar i beure (els més divertits) les llistes aquestes també et deixen endevinar l’enorme logística que hi ha darrera d’una entrada per un concert. Seguretat, transport, personal… Són coses que ja les intueixes, però quan les veus fredament escrites en un fax et fas càrrec d’una dimensió del món de la música que sovint se t’escapa.

El problema, evidentment, és la desil·lusió a la que t’enfrontes si remenes massa. Jo per exemple de jove (i no tan jove) era fan de Prince, però segurament si hagués sabut de la seva addicció als Krispy crème del Dunkin’ Donuts potser tota aquella aura mística i glam se m’hauria caigut als peus.

La llista d’artistes amb secrets i capricis al descobert no és exhaustiva però déu n’hi do els noms que s’hi poden trobar. La llista de desitjos del Boss i la seva banda és llarga i sucosa, com també ho és la dels Coldplay o Van Morrison.

Mites de carn i ossos que l’únic que demanen és una sopeta calenta i unes tovalloles netes, el denominador comú de les ampolles de vi i champagne francès, llaunes de caviar Beluga, flors d’aquestes i d’aquelles però sobretot no de les d’aquí…

Més enllà de la xafarderia, la cosa té el seu punt pràctic. Si sou uns mitòmans podeu adaptar els vostres gustos a la marca de cervesa preferida del vostre ídol; si algun dia teniu l’oportunitat de poder regalar un ram de flors a Ell o Ella, a partir d’ara anireu sobre segur; si penseu que tot això son collonades, segurament tindreu tota la raó del món.

Escrit a deTot | 3 Comments »

Yes we can (and “all things are possible”)

November 5th, 2008 by defak

Foto: David Goldman, The New York Times

Escrit a deTot | 6 Comments »

Obama vs McCain: Live blogging

November 4th, 2008 by defak

Qui en sap és el nostre home sobre el terreny…

Escrit a deTot | 1 Comment »

Obama passa pàgina

November 4th, 2008 by defak

Ahir a la nit, per seguir amb la tradició, en Barack em va escriure un correu electrònic i em va enviar un darrer vídeo abans l’hora H.

Fa dies que me n’escriu, mesos de fet; d’ençà que un bon dia vaig decidir fer una petita donació a la seva candidatura a presidenciable demòcrata.

No és cap tonteria, durant tots aquests mesos els correus d’Obama no han estat una eina barroera de màrqueting electoral sinó el reflex d’una interessantíssima estratègia política que, estic convençut, canviarà les bases de la relació que han de mantenir els candidats amb els seus potencials electors.

Instants després d’un debat, per exemple, l’Obama o algú del seu equip, t’envia un correu i et dóna el seu punt de vista sobre el què acaba de passar; si a les notícies apareix algun rumor de seguida corren a donar-te la seva versió del tema.

Periòdicament t’expliquen com van les finances i en què estan invertint els diners que els hi dones; si Obama decideix qui serà el seu candidat a vicepresident, de seguida t’envia un correu i un sms perquè te n’assabentis abans que la premsa…

El millor però són els vídeos que et van enviant cada setmana. Un d’especial va ser el de l’acceptació demòcrata, un altre el del seu discurs a Berlin, però més enllà d’aquests exemples més “famosos”, els que per mi marquen un abans i un després són els experiments com el del cap de campanya que t’explica “artesanalment”, amb la càmera del seu portàtil i unes quantes diapositives de Powerpoint, l’estratègia de tot el procés del candidat. També destacaria el vídeo del voluntari que t’apropa la impressionant mobilització del porta a porta dels Obamamaníacs o aquell altre on el propi Barack et parla de tu a tu en un format volgudament cutre i desangelat.

Durant aquests mesos, ho he estat repassant, també m’han escrit Al Gore, Joe Biden, Hillary Clinton, i, avui mateix, Michelle Obama, que es volia assegurar de que aniria a votar. Tots ells han escrit amb un to proper i directe que compensava el pressumible to artificiós dels missatges. M’han demanat que agafi el telèfon per convèncer als meus amics, que vagi a fer de volunatri pel canvi, que no em pensi que tot està guanyat, que agafi la targeta de crèdit i faci un altre ingrés per la causa…

Avui veurem si tots aquests esforços han valgut la pena. Passi el què passi sembla indubtable que sí; mentrestant aguanto la respiració i em preparo per dormir poc…

Escrit a deTot | 4 Comments »