Ahir a la nit, per seguir amb la tradició, en Barack em va escriure un correu electrònic i em va enviar un darrer vídeo abans l’hora H.

Fa dies que me n’escriu, mesos de fet; d’ençà que un bon dia vaig decidir fer una petita donació a la seva candidatura a presidenciable demòcrata.

No és cap tonteria, durant tots aquests mesos els correus d’Obama no han estat una eina barroera de màrqueting electoral sinó el reflex d’una interessantíssima estratègia política que, estic convençut, canviarà les bases de la relació que han de mantenir els candidats amb els seus potencials electors.

Instants després d’un debat, per exemple, l’Obama o algú del seu equip, t’envia un correu i et dóna el seu punt de vista sobre el què acaba de passar; si a les notícies apareix algun rumor de seguida corren a donar-te la seva versió del tema.

Periòdicament t’expliquen com van les finances i en què estan invertint els diners que els hi dones; si Obama decideix qui serà el seu candidat a vicepresident, de seguida t’envia un correu i un sms perquè te n’assabentis abans que la premsa…

El millor però són els vídeos que et van enviant cada setmana. Un d’especial va ser el de l’acceptació demòcrata, un altre el del seu discurs a Berlin, però més enllà d’aquests exemples més “famosos”, els que per mi marquen un abans i un després són els experiments com el del cap de campanya que t’explica “artesanalment”, amb la càmera del seu portàtil i unes quantes diapositives de Powerpoint, l’estratègia de tot el procés del candidat. També destacaria el vídeo del voluntari que t’apropa la impressionant mobilització del porta a porta dels Obamamaníacs o aquell altre on el propi Barack et parla de tu a tu en un format volgudament cutre i desangelat.

Durant aquests mesos, ho he estat repassant, també m’han escrit Al Gore, Joe Biden, Hillary Clinton, i, avui mateix, Michelle Obama, que es volia assegurar de que aniria a votar. Tots ells han escrit amb un to proper i directe que compensava el pressumible to artificiós dels missatges. M’han demanat que agafi el telèfon per convèncer als meus amics, que vagi a fer de volunatri pel canvi, que no em pensi que tot està guanyat, que agafi la targeta de crèdit i faci un altre ingrés per la causa…

Avui veurem si tots aquests esforços han valgut la pena. Passi el què passi sembla indubtable que sí; mentrestant aguanto la respiració i em preparo per dormir poc…