Darrera l’escenari

November 16th, 2008 by defak

El post d’avui (hauria de dir de la setmana al ritme que vaig) entra en la categoria “coses-curioses-que-he-trobat-per-Internet” i potser agradarà especialment als diferents lectors i col·legues ocasionals que tenen una destacada afició musical.

O potser no, perquè de fet, la web aquesta que he descobert no parla tant de música com de les xafarderies que l’envolten. Un moment, no va del rotllo Super Pop ni res per l’estil, sinó dels secrets que amaguen els backstages més famosos del món mundial.

Bàsicament el què fan és penjar les llistes internes que maneguen les companyies de producció de macro concerts; d’aquesta forma t’assabentes dels detalls més curiosos dels grups i cantants més diversos.

A banda dels requeriments de menjar i beure (els més divertits) les llistes aquestes també et deixen endevinar l’enorme logística que hi ha darrera d’una entrada per un concert. Seguretat, transport, personal… Són coses que ja les intueixes, però quan les veus fredament escrites en un fax et fas càrrec d’una dimensió del món de la música que sovint se t’escapa.

El problema, evidentment, és la desil·lusió a la que t’enfrontes si remenes massa. Jo per exemple de jove (i no tan jove) era fan de Prince, però segurament si hagués sabut de la seva addicció als Krispy crème del Dunkin’ Donuts potser tota aquella aura mística i glam se m’hauria caigut als peus.

La llista d’artistes amb secrets i capricis al descobert no és exhaustiva però déu n’hi do els noms que s’hi poden trobar. La llista de desitjos del Boss i la seva banda és llarga i sucosa, com també ho és la dels Coldplay o Van Morrison.

Mites de carn i ossos que l’únic que demanen és una sopeta calenta i unes tovalloles netes, el denominador comú de les ampolles de vi i champagne francès, llaunes de caviar Beluga, flors d’aquestes i d’aquelles però sobretot no de les d’aquí…

Més enllà de la xafarderia, la cosa té el seu punt pràctic. Si sou uns mitòmans podeu adaptar els vostres gustos a la marca de cervesa preferida del vostre ídol; si algun dia teniu l’oportunitat de poder regalar un ram de flors a Ell o Ella, a partir d’ara anireu sobre segur; si penseu que tot això son collonades, segurament tindreu tota la raó del món.

Escrit a deTot | 3 Comments »

3 Comentaris

  1. Martí Diu:

    The Smoking Gun és tota una icona des de fa anys… la secció més popular és la de “mugshots” fets al cuartel de policia de torn

  2. Rita Diu:

    No me n’he pogut estar i he buscat la Tina Turner, que m’encanta. Curiós… :-)

  3. Rubèn Diu:

    Prince era aquell artista anomenat (love symbol aquí) que volia que tots els assistents als seus concerts anessin vestits de colro préssec (sic).

Comenta

Important: Comment moderation is enabled and may delay your comment. There is no need to resubmit your comment.